Una sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó confirma la baixa d’una infermera com a accident de treball, després de patir un atac d’ansietat en ser amenaçada pels familiars d’un pacient mentre l’atenia.
La sala considera que no hi concorre cap altra causa, ni tampoc patia patologies psicològiques prèvies.
No sempre és fàcil delimitar quan la causa o origen de l’ansietat patida per un treballador té relació causal directa amb el desenvolupament de la feina. En aquest cas, la infermera assistia en consulta a un lactant de 10 mesos al centre de salut on treballa, quan es van presentar diversos familiars i de manera violenta, van colpejar i van forçar la porta d’entrada a la sala d’urgències, mentre l’increpaven que si passava alguna cosa a la nena la matarien, entre altres expressions amenaçadores.
Posteriorment, es van personar al centre de salut al voltant de vint familiars, que van continuar amb la mateixa actitud desafiant i amenaçant cap a la infermera i la doctora, i va caldre la presència de la Guàrdia Civil per controlar la situació.
Tot i que l’endemà va ser emès comunicat de baixa d’incapacitat temporal derivat de malaltia comuna, amb el diagnòstic d'”estat d’ansietat no especificat”, cal entendre que l’ansietat deriva de l’episodi viscut el dia anterior i, per tant, que s’ha produït únicament a conseqüència del treball, perquè no consta que la infermera patís prèvies patologies psicològiques.
Per això, quan la Llei General de la Seguretat Social qualifica d’accident de treball les malalties que, no tenint la consideració legal de malaltia professional, contregui el treballador amb motiu de la realització del seu treball, sempre que es provi que la malaltia va tenir causa exclusiva l’execució d’aquest. La clau és, precisament, la relació causal amb el treball.
Cal recordar que la causalitat es configura de manera extraordinàriament àmplia, ja que abasta tant la lesió directa (lesió causada per la feina), com la circumstancial (lesió causada en ocasió de la feina) i, en el cas, és evident que s’està davant una relació circumstancial. Per això, aquest requisit es compleix si es pot respondre afirmativament a la pregunta: ¿s’hauria evitat la lesió o reduït la seva entitat si no hagués hagut de treballar?
Tot i això, també assenyala la sentència que no n’hi ha prou que el treball sigui element que incideix en la gènesi de la malaltia, sinó que ha de ser l’únic factor causal d’aquesta, cosa que també concorre en aquest supòsit per la immediatesa temporal entre l’episodi viscut i el desencadenament de la crisi d’ansietat.
Per tot això, la sala desestima el recurs interposat per la Seguretat Social i confirma la baixa per accident laboral de la infermera.
Font: Noticias jurídicas
