Ahir, 2 de juliol, es van aprovar els pressupostos de la Generalitat. Uns pressupostos que, pel que fa a la sanitat pública, confirmen allò que des d’Infermeres de Catalunya fa mesos que advertim: el Govern ha seguit el seu full de ruta sense escoltar les professionals, els centres ni la ciutadania.

Ja ho vam dir en el nostre posicionament sobre els pressupostos de Salut 2026: eren necessaris per evitar una nova pròrroga, però clarament insuficients per revertir l’infrafinançament acumulat i els dèficits estructurals del sistema sanitari públic.

El 30 de juny ho vam tornar a portar al carrer, davant del Parlament, adherint-nos a la concentració convocada per CATAC-CTS. Aquell dia vam advertir que la sanitat pública necessita molt més que discursos: necessita finançament suficient, plantilles dignes, condicions laborals reals i una aposta clara pels serveis públics.

Avui, l’endemà de l’aprovació dels comptes, la pregunta és inevitable: a qui ha escoltat el Govern?

Perquè els pressupostos aprovats no només deixen fora l’increment de 5.000 milions d’euros que es reclamava com a punt de partida per a la sanitat pública, sinó que neixen per sota de la despesa real que el sistema ja va tenir l’any anterior.

La despesa real en sanitat l’any anterior va ser superior al pressupost aprovat. Això vol dir que el Govern aprova uns comptes que ja sap que no arriben. No parlem d’una diferència menor ni d’un desacord simbòlic: parlem d’un pressupost que no cobreix ni la realitat de despesa que el sistema ja ha demostrat necessitar per funcionar.

Com es pot parlar de reforçar la sanitat pública si es pressuposta per sota del que ja s’ha gastat? Com es poden prometre millores si el punt de partida ja és insuficient? Com es pot demanar confiança a les professionals mentre s’aproven uns comptes que perpetuen el dèficit? Com es pot defensar la qualitat assistencial sense dotar el sistema dels recursos que necessita?

Aquest pressupost no resol el problema: el cronifica. I quan la sanitat pública es cronifica en la insuficiència, les conseqüències no les pateix només el sistema. Les pateixen els centres, les professionals i, sobretot, la ciutadania.

Centres tensionats, llistes d’espera, atenció primària saturada, urgències al límit, plantilles insuficients i professionals sobrecarregades no són fatalitats inevitables. Són el resultat de decisions polítiques. I aprovar uns pressupostos que neixen per sota de la despesa real i que deixen fora els recursos reclamats és també una decisió política.

El Govern torna a seguir el seu full de ruta sense escoltar els sectors que sostenen els serveis públics. Ho hem vist amb educació i ara ho tornem a veure amb la sanitat: decisions preses des dels despatxos, sense una escolta real dels col·lectius afectats i sense incorporar les advertències de les professionals que sostenen el sistema cada dia.

Aprovar pressupostos sense escoltar no resol el conflicte: el trasllada als centres de treball, a les assemblees i als carrers.

Des d’Infermeres de Catalunya ho diem clar: si el Govern pensava que amb l’aprovació dels pressupostos es tancava el debat, s’equivoca.

La mobilització del 30 de juny no va ser un gest simbòlic. Va ser un avís. I si les institucions continuen sense escoltar, la resposta haurà de passar per organitzar-nos i tornar als carrers amb més força.

La defensa de la sanitat pública no s’acaba amb una votació parlamentària. Les infermeres continuarem alçant la veu, als centres i als carrers, fins que els pressupostos, les polítiques i les condicions laborals estiguin a l’alçada del sistema que la ciutadania necessita i que les professionals sostenim cada dia.

Sense pressupostos valents no hi haurà sanitat pública digna. I sense escoltar les professionals, no hi haurà pau social als centres.

Ens volen callades, ens tindran organitzades!

Infermeres de Catalunya