Aquesta setmana hem estat coneixedores de la contractació de 600 infermeres provinents d’Andalusia els darrers dos mesos, per pal·liar la manca estructural de professionals a Catalunya, una manca que fa temps que es coneix i per la que no s’ha actuat amb prou previsió per intentar pal·liar-la. 

Tot i l’anunci de la creació de 600 noves places universitàries per cursar els estudis d’infermeria -mesura insuficient, ja que l’impacte d’aquest augment de places no es plasmarà fins d’aquí a 5 anys-, la contractació d’infermeres de fora de Catalunya no deixa de ser un pegat i el sistema sanitari continuarà, ara per ara, amb manca de professionals. Catalunya, amb una ràtio de 6 infermeres per cada 1000 habitants, està molt per sota d’altres d’altres pa¨sos (sent la mitjana europea de 9,5 infermeres per cada 1000 habitants).

Avui dia, les borses de treball estan buides, les infermeres estan doblant torns i assumint més tasques de les habituals per manca de professionals però, en canvi, hi ha moltes  infermeres que a data 1 de gener estan amb la incertesa de si les tornaran a contractar, quin lloc de treball ocuparan i en quines condicions laborals ho faran… però els hospitals, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i altres entitats sanitàries refereixen que no troben infermeres.  

Infermeres de Catalunya apostem per fer més atractives les ofertes laborals perquè les infermeres decideixin quedar-se i no marxar en finalitzar els estudis, i així promocionar la tornada del talent perdut de les infermeres que un dia van decidir emigrar. La retenció del talent, la fidelització dels nostres professionals i el reclam per tornar, només serà possible millorant realment les condicions laborals i econòmiques de les infermeres, amb el reconeixement real del grau acadèmic i el reconeixement de la capacitació i la formació especialitzada d’aquestes. 

Criem que aquesta immigració de professionals al nostre país és bona, sempre que s’ofereixin les mateixes condicions laborals i s’exigeixin els mateixos requisits que a qualsevol altra professional de Catalunya.

Catalunya és un país obert i d’acollida, però creiem fermament en el dret fonamental de ser atès en la nostra llengua, el català. Catalunya és una societat que pot ser permissiva amb els nouvinguts si aquests mostren una voluntarietat real d’aprendre la nostra llengua, però ferma per defensar-la davant els continus atacs que pateix.

Una normativa laxa que permet la contractació de professionals que no entenen el català juga en contra del manteniment i promoció de la nostra llengua i, sobretot, va en contra del dret fonamental de les ciutadanes i ciutadans de Catalunya de ser atesos en el nostre idioma. 

Entenem la necessitat de contractar professionals d’altres indrets, però cal que la Generalitat de Catalunya posi tots els esforços per garantir el dret a l’atenció sanitària i que aquesta pugui ser en català. 

Cal facilitar la formació i el coneixement de la nostra llengua a qualsevol professional que treballi per l’administració pública. Incentivant el seu aprenentatge i l’ús en el dia a dia.