Creiem que és una paga que vol intentar fer oblidar tots els errors que s’han dut a terme per part del govern i les institucions durant la pandèmia i la situació precària en què es troba la sanitat pública per culpa de la seva privatització i el seu infrafinançament crònic. 

Valorem positivament la intenció de gratificar econòmicament el sobreesforç del personal sanitari en el context de la crisi causada per la COVID-19 que atorga la Generalitat de Catalunya, però volem fer constar que és totalment insuficient per revertir les retallades aplicades  durant aquests últims anys als treballadors i treballadores del sector públic i en concret a les Infermeres que treballen a les seves institucions. 

Volem exposar que una “paga” puntual no reverteix la situació de precarietat laboral que patim, ni esmena la manca de personal i d’inversió al Sistema Públic de Salut.  

Continuarem alçant la veu i fent la crítica necessària per fer palès la situació real de la sanitat i les penoses condicions tant econòmiques com laborals i de mitjans, a les que hem de fer front al nostre dia a dia.  

Aquesta aportació puntual en forma de paga, no solucionarà ni de bon tros els deutes de l’administració pendents amb les treballadores i treballadors del sector sanitari i no farà que ens oblidem de tot allò que se’ns deu als professionals:  5% del sou retallat l’any 2010, DPO no cobrades al 100% durant anys, pagues extres endarrerides, etc 

Rebutgem que es determini la diferència en la retribució atenent a la categoria professional. Tots els professionals sanitaris han treballat des de les seves competències i àmbits de treball per poder fer front a aquesta crisi sanitària. Aquesta taula salarial presentada avui pel govern de la Generalitat no recompensa de forma econòmica als professionals que han estat més exposats al virus. 

Aquesta paga deixa de banda al personal de les residències geriàtriques privades, quan la Generalitat de Catalunya ha fet ús dels llits de centres privats i del seu personal i aquests han estat igualment exposats al SARS-CoV-2, treballant per garantir unes cures adequades a les persones. El personal de residències geriàtriques públiques rebran un màxim de 900 euros, quan han sigut, probablement, el personal més exposat i el que ha hagut de treballar en les pitjors condicions de seguretat per la manca de material de protecció.  

No queda clar si aquest Decret Llei contempla al personal del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) com a personal sanitari que és i que també ha estat a primera línia d’aquesta pandèmia, tant els professionals de les centrals de coordinació com el personal assistencial i de suport logístic i administratiu. 

Per això, Infermeres de Catalunya demanem: 

• Que la gratificació sigui igual per a tots els professionals sanitaris i resta de treballadors essencials, indiferentment de la seva categoria professional. 
• Que la gratificació sigui per a tots els professionals que han lluitat en aquesta pandèmia, tant a la sanitat pública com a la concertada, centres sociosanitaris i residències geriàtriques tant públiques com privades. 
• Que la gratificació sigui per a tots els professionals del Sistema d’Emergències Mèdiques en les mateixes condicions que la resta de professionals del sistema de salut públic. 
• Establir un plus de perillositat en les retribucions, no només durant aquesta crisi, sinó de forma permanent. Aquest plus s’ha de retribuir a totes les persones que treballen a centres sanitaris, en qualsevol activitat assistencial  (hospitals, servei d’emergències, centres d’atenció primària, sociosanitaris, salut laboral, etc.), i per a totes les categories professionals, des del personal de neteja passant pel personal administratiu i tot el personal sanitari, sense cap distinció.
  
• Recuperació del 5% del sou retallat durant el 2010 i l’increment de l’IPC d’aquests anys enrere. 
• Pagament del deute de les pagues extraordinàries que encara no hem recuperat. 
• Contractes laborals estables per totes les infermeres.
• Increment de les ràtios infermera/habitant per equiparar-nos amb la resta d’Europa. 

Finalment, exigim al Departament de Salut i al Govern de la Generalitat de Catalunya, que tinguin previsió davant el possible (i quasi segur) rebrot que vindrà perquè la propera emergència sanitària no torni a significar la pèrdua dels nostres drets laborals ni socials, ni que es torni a exposar als professionals de la salut als perills a què ens han exposat durant aquesta pandèmia.