El passat 21 d’abril, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon i la consellera de Recerca i Universitat, Gemma Geis, van anunciar l’increment de 571 places per als estudis de Grau en Infermeria per al curs vinent.
Segons informaven, aquest increment vol donar resposta a l’alta demanda d’aquests estudis i al dèficit de personal infermer a Catalunya, accentuat per la pandèmia. Aquest increment suposa un 25% més de places, de les quals, 445 seran a preu públic i la resta seran places d’universitats concertades.
Per la seva part, el conseller de Salut va assegurar que aquest esforç garanteix “un sistema universitari connectat amb la salut i compromès amb la salut, perquè nosaltres necessitem professionals de la salut”.
Més infermeres, per a què?
El que no va dir, és que el seu compromís es limita a crear més infermeres que, en finalitzar els seus estudis, podran incorporar-se a un entorn laboral precari, mal pagat i poc reconegut. Un sistema de salut en què, per molt bona preparació que tinguis, moltes vegades seràs considerat un professional de segona categoria amb l’única finalitat de treure la feina del dia a dia d’altres professionals (per exemple, per la falta de metges) amb poques possibilitats de projecció professional i treballant sota amb una gran responsabilitat i pressió assistencial i unes condicions laborals que, en molts moments, farà que et replantegis si val la pena continuar sent infermera/l’abandó de la professió.
De res serveix augmentar el nombre d’infermeres que la universitat pot aportar a la societat si aquestes acaben marxant a altres països o abandonant la professió i si és aquesta exclusivament la mesura pensada per intentar pal·liar la greu situació de manca d’infermeres que hi ha a Catalunya (més de 20.000) amb 600 places, aquesta no pal·liarà el mal endèmic de manca de professionals i tampoc ho canviaran si no fan una aposta ferma per millorar les condicions laborals, professionals i socials de les infermeres i els infermers de Catalunya.
Amb aquests antecedents, tot sembla indicar que no hi aposten i no hi aposten quan les negociacions, tant per al III Acord ICS (acord de les condicions laborals dels professionals de l’Institut Català de la Salut) com pel III Conveni SISCAT (conveni col·lectiu de treball dels hospitals d’aguts, centres d’Atenció Primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental concertats) continuen encallades i sense oferir res més que precarietat laboral, pitjors condicions laborals i nul reconeixement a tot l’esforç que les infermeres han realitzat durant tots aquests anys i, especialment, durant aquesta pandèmia.
Continuarà la manca d’infermeres
Es preveu que en els pròxims 5 anys es jubilin entre 6.000 i 8.000 infermeres. No es compten les infermeres que abandonaran la professió ni les que, tan aviat com tinguin el seu títol a la mà, marxaran a altres països amb millors condicions laborals.
Infermeres de Catalunya creiem que l’augment de 600 places universitàries no servirà de res (més que per quedar bé davant l’opinió pública) si no es prenen altres mesures per captar el talent que ha marxat i per assegurar-se que les infermeres que hi ha, vulguin quedar-se.
Demanem l’augment progressiu de les places universitàries per cursar el Grau d’Infermeria i que aquestes vagin lligades, també, a l’augment proporcional de docents universitaris, les condicions dels quals també deixen molt a desitjar, sent –en la majoria de casos- els professors associats els que imparteixen la major part de la càrrega lectiva.
Cal apostar pels docents universitaris, millorant les seves condicions laborals, millorant els sous i possibilitant la conciliació de la docència, la investigació i l’assistència.
Més formació en lideratge infermer… però sense reconèixer-ho
També es va anunciar la revisió del grau d’Infermeria amb la proposta de millorar la formació. Entre d’altres, potenciar la formació en l’apoderament i lideratge infermer en aspectes com treballar més a fons la intel·ligència emocional i reforçar la identitat professional…
Des d’Infermeres de Catalunya avalem la necessitat de millorar la formació en lideratge i en l’adquisició de competències i habilitats comunicatives, i d’eines per poder fer front a situacions determinades… però això ha d’anar acompanyat d’una clara aposta pel reconeixement d’aquestes competències, potenciant que les infermeres puguin ocupar llocs de direcció i responsabilitat dins les institucions sanitàries.
Actualment, les infermeres veuen limitades les seves oportunitats de projecció professional. És anecdòtic el número que arriben a ocupar Direccions dins l’organigrama el Departament de Salut.
Ens preguntem quan arribarà el reconeixement de les infermeres com a grup A1, igual que ho són altres professionals amb els mateixos crèdits lectius a la seva titulació i el mateix nivell de responsabilitat?
El no reconeixement de les infermeres al grup A1 limita el nostre desenvolupament professional i el salari que percebem i impedeix, per exemple, que una infermera pugui ocupar determinats llocs d’alta direcció dins de l’estructura organitzativa de les organitzacions sanitàries.
