El 19 de desembre, vuitè dia de vaga indefinida, les infermeres del sistema públic de salut de Catalunya vàrem sortir de nou al carrer per mostrar el nostre malestar davant el menyspreu continuat per part del Departament de Salut i el seu màxim dirigent, Manel Balcells.

La concentració es va iniciar a les 10:00 a Plaça Urquinaona i es va desplaçar per la Via Laietana fins a la Plaça Sant Jaume en què es va fer un acte ple de simbolisme i que parlava per si sol: milers d’infermeres penjant les seves bates damunt d’un fèretre que simbolitza que la infermeria està morta, donada la insostenible situació laboral en què prestem els nostres serveis a la població.

Seguidament, es va llegir un manifest en què es va tornar a fer palès algunes de les reivindicacions per les quals ens sentim menyspreades i maltractades. La jornada va continuar amb una seguda pic-nic, que es va allargar gairebé fins al vespre.

Les infermeres vàrem compartir una diada plena de sororitat, emoció i suport mutu, aplegant professionals d’arreu i de diverses generacions, una constant que anem trobant en les darreres mobilitzacions. Un cop més, les infermeres estem mostrant que la unió en una sola veu ens fa fortes i així seguirem fins que el conseller de Salut atengui les nostres peticions.

L’èxit d’aquesta mobilització, així com de les anteriors, evidencia la desconnexió del conseller i dels sindicats firmants amb la realitat de les professionals, i també, evidencia que estem mobilitzant, en una convocatòria de vaga, el conjunt majoritari de les infermeres catalanes, moviment en què altres comunitats s’emmirallen per fer seves les nostres reclamacions.

Prou menyspreu, prou paternalisme, prou patriarcat. Les infermeres no demanem res que no mereixem. Per respecte, ens mereixem que ens escolti i ens atengui. Conseller, li toca moure fitxa.