Ens tornem a trobar amb un canvi de Govern, i el seu Pla estratègic amb l’objectiu de canviar el sistema sanitari sense propostes clares i definides. Unes propostes que mostren que un dels punts clau és l’autonomia de gestió, deixant la porta oberta a Gestors i directors per a fer invents i així esprémer més les professionals. Autonomia que deixa a criteri de gestors, l’accessibilitat i equitat en l’accés a la cartera de serveis de la ciutadania.

Es planteja una reforma sense uns pressupostos tancats i massa incògnites. Davant aquesta realitat, sembla que un cop més, qui acabarà rebent les conseqüències seran les professionals i la ciutadania.

Unes propostes que parlen de reorganització professional sense deixar clar, un cop més, qui fa que i a quin preu. Impulsar les competències de les professionals al mateix preu és explotació. Com a infermeres no podem mirar cap a un altre costat quan es parla de redefinir competències, ja fa mesos que vetllem per dotar d’eines a les professionals en el seu dia a dia, quan el sistema actual porta al límit les infermeres. No assumirem més competències sense reconeixement ni cobertura formativa ni legal.

Malgrat que la consellera afirmi que un dels objectius principals de les mesures és cuidar als professionals de la salut veiem que la poca transparència i claredat en el desenvolupament de les mesures, no esdevé un element facilitador en les condicions de les professionals. Recordem que l’esforç que fem dia a dia totes les professionals sanitàries és qui sosté aquest sistema ineficient, i és imprescindible prendre accions des de la base, escoltant a les professionals i no solament als directius que gestionen des del despatx. La realitat és lluny de la imatge que mostra el departament, només en infermeria les dades recentment publicades del Consejo General de Enfermería són prou alarmants per tenir clar que és ara o mai.

Des d’Infermeres de Catalunya creiem en un sistema en què la veu de la persona atesa i el pacte terapèutic siguin l’eix que uneix professionals i ciutadania, sense oblidar que la qualitat assistencial requereix un estudi més ampli de resultats en salut.

Quan parlem de qualitat assistencial, hem de vetllar perquè els estàndards de qualitat es compleixin i això implica inversió en professionals, en formació, en tecnologia, en millora de processos…, entre altres. Les professionals sanitàries que tenim al nostre país ofereixen una gran qualitat assistencial, però això no ha de comportar treballar sense el reconeixement professional, social i laboral.

Per treballar en base a resultats, que sobre el paper sembla una bona proposta, cal fer molta intervenció comunitària i molta feina a l’entorn de les persones en quant a qualitat de vida real (no sols en la percebuda). Parlar d’una reforma del sistema sanitari sense tenir en compte els determinants de salut en totes les seves àrees, és deixar-se una part molt important de l’equació sense comptar-la.[1] 

Per això des del sindicat vetllarem de prop la implantació d’aquestes mesures proposades pel programa, no permetrem que ens venguin duros a quatre pessetes! Les infermeres som clau en el desenvolupament d’aquest canvi de model sanitari, i defensem fermament que això no ha d’afectar encara més les seves condicions laborals ni sobrecarregar el seu dia a dia.