El Departament de Salut ha informat les infermeres i infermers d’Atenció Primària (vegeu nota informativa) que ha habilitat la possibilitat que les infermeres i infermers puguin emetre propostes d’alta i de comunicats de confirmació de baixa per a les incapacitats temporals (IT), segons indiquen, a través del rol col·laboratiu.
Una vegada més, una entitat sanitària pública decideix atorgar una competència que, tot i estar preparades per a desenvolupar-la, actualment no té la cobertura legal necessària en el nostre marc jurídic.
Les infermeres tenim moltes competències que si tenim reconegudes, que ara com ara no se’ns estan deixant exercir i moltes altres que, per l’alta pressió assistencial, estem fent de forma deficient o directament no les estem duent a terme.
A més, en aquest cas, el Departament de Salut està confonent l’anomenat rol col·laboratiu de les infermeres amb la delegació d’una competència per treure feina a un altre professional.
Veiem que una vegada més el nostre col·lectiu rebem competències que no són pròpies amb l’únic objectiu de descongestionar la càrrega d’un altre col·lectiu i no pas perquè creguin en la nostra capacitat per assumir-la de forma autònoma.
Amb això què volem dir? Posarem un exemple perquè s’entengui millor:
Un usuari acut a la consulta i és visitat i valorat per la infermera. Aquesta, en objectivar un refredat comú, decideix que l’usuari, per la simptomatologia que presenta, necessita dos dies de baixa laboral.
En aquest cas, la infermera proposa i valida, a través del sistema de gestió d’atenció primària eCAP, dos dies de baixa. L’usuari marxa de la consulta amb la baixa i sense veure el metge. La infermera ha resolt indicant una baixa segons una competència que li ha estat delegada per una entitat pública. Però realment ha estat un metge que, de forma no presencial a través de l’eCAP, ha validat aquesta indicació.
Això no és exercir funcions amb el rol col·laboratiu, sinó fer de secretària del metge. Així de clar i així de senzill.
Són moltes les tasques que, per la manca d’altres professionals i de recursos econòmics, s’han anat delegant a les infermeres. Moltes d’elles, per les que les infermeres estem preparades, però que no compten amb el reconeixement legal necessari.
Les infermeres i els infermers d’atenció primària tenim àmplies competències, que ja exercim, i moltes que estem preparades per a desenvolupar, no obstant això, requereixen la regulació i el reconeixement legal necessari. Si les institucions realment creuen en la capacitat de les infermeres, cal que treballin per a regular totes aquestes competències i així reconèixer-les legalment. La resta són pegats per tirar endavant un sistema ineficient a cop de falses delegacions competencials.
Des d’Infermeres de Catalunya no ens cansarem de repetir que les infermeres i infermers hem estat el motor en el canvi i l’adaptació del sistema de salut en aquesta pandèmia. I per això reclamem el reconeixement real de les nostres competències i la possibilitat de desplegar-les de forma legal i segura.