Infermeres de Catalunya posem en manifest que les infermeres i llevadores reben pressions de les direccions de l’ICS i del SISCAT per a la utilització del vehicle propi per a la realització de tasques corresponents a la cartera de servei dels centres sanitaris, afectant l’atenció primària.

Els centres d’atenció primària (CAP) i les unitats d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), han experimentat en els darrers anys,  de manera generalitzada, un augment de les demandes d’assistència sanitària presencial i domiciliària. Aquest augment esdevé per diversos motius com són el creixement demogràfic i els que impacten més en l’Atenció Primària com ho són l’envelliment de la població, la cronicitat i la complexitat de les cures. Aquest fet fa que la cartera de serveis de l’atenció domiciliària i comunitària no es pugui assumir amb la flota de vehicles facilitada per les empreses  atès a què actualment és  insuficient per garantir l’atenció domiciliària de la població de referència.

Per fer front a aquestes mancances i així garantir l’atenció, les  Direccions d’Equips d’Atenció Primària (EAP) indiquen a les professionals que utilitzin el seu propi vehicle personal i particular, bé sigui per desplaçar-se a realitzar l’assistència i fins i tot, en algunes ocasions,  acompanyar altres companyes – a manera de “xofer”- a causa del fet que no disposen de vehicle propi o del corresponent permís de conducció.

En els últims anys, aquest problema s’ha agreujat amb la incorporació de professionals que no disposen del permís de conducció o bé perquè l’han d’homologar, o perquè han decidit que no el necessiten i en alguns casos, en tenen un però no poden usar els vehicles de què disposa l’empresa (el permís per vehicle automàtic no és vàlid per vehicle de marxes).

Cal recordar que les professionals que han de prestar serveis a la ciutadania tenen l’obligatorietat de disposar de la titulació per al lloc de treball pel què estan contractades (infermera, metgessa, treballadora social,…) però en cap cas, és un requisit tenir ni permís de conducció ni vehicle propi per accedir al lloc de treball.

Tot plegat és un despropòsit, esdevé un peix que es mossega la cua i deixa a la ciutadania a expenses de la bona fe i els sacrificis d’un col·lectiu explotat, les infermeres, que han de posar al servei de l’administració,  els seus bens personals sense cap garantia en el supòsit d’un sinistre.

Tanmateix, la cartera de serveis l’ha de garantir tot l’equip interdisciplinari de l’equip d’atenció primària, però la realitat és que l’impacte sempre és més elevat amb el col·lectiu d’infermeres i llevadores que han de garantir: l’atenció domiciliària dels pacients crònics, les cures a domicili, analítiques a domicili, l’atenció a la comunitat (vacunació a les escoles, campanyes vacunals, salut i escola, equitat menstrual…).

Per a això des del sindicat Infermeres de Catalunya no podem dilatar més aquest fet ni permetrem totes les pressions que s’estan exercint sobre les professionals perquè cobreixin una cartera de serveis fent ús del seu vehicle privat o pressions perquè es treguin el permís de conduir (quan no és un requisit que se’ls hagi demanat al seu contracte laboral del lloc de treball a ocupar).

Des d’Infermeres de Catalunya volem aturar i no permetrem més aquesta persecució a les professionals que les posa en risc i les col·loca entre l’espasa i la paret entre el dret de la ciutadania a ser atesa, i l’obligatorietat de la professional a prestar l’atenció.

És l’empresa qui ha de garantir aquesta cartera serveis, i vetllar pel seu compliment dotat dels recursos humans i material necessaris. Això no ha de dependre de la bona fe i sacrificis de les professionals i molt menys, per pressions verbals o escrites, ja que aquest requisit no consta en el seu contracte laboral.

Les darreres setmanes, les infermeres i llevadores de diferents centres han anat rebent cartes i escrits de les seves direccions recordant-les que tenen, segons elles, l’obligació de fer ús del seu vehicle personal, en què motiven aquesta obligació pel «complement de desplaçament» que cobren els professionals (tinguin o no vehicle, facin o no atenció domiciliària). Cal recordar que aquest complement remunera el fet que els professionals hagin de sortir del seu centre de treball i s’hagin de desplaçar per atendre la ciutadania, en cap cas serveix perquè els professionals cedeixin els seus béns personals a l’empresa, fet del tot irregular.

«Bon dia,

Recordar-vos que el complement de desplaçament (atorgat a INF i MED/PED) és com a compensació de les despeses que se’n deriven per l’ús de vehicle propi per realitzar els desplaçaments des del centre d’atenció primària als domicilis dels pacients.

Així mateix, els professionals que no disposin de vehicle propi o que no tinguin carnet de conduir no estan eximits de la tasca domiciliària i s’han de desplaçar al domicili dels pacients de la manera que considerin més oportuna.

Resto a la vostra disposició per qualsevol aclariment».

Tal com es llegeix a continuació, en un document de reunió d’un centre, les Direccions es reuneixen amb aquelles professionals que tenen problemes per garantir l’atenció domiciliària. Reben pressions i els «informen» que per la seva actitud hi ha una «repercussió» en l’organització de l’equip, posant-los en contra a la resta de l’equip i possible repercussió com a  sanció per «abandonament del servei» si no garanteixen aquesta atenció:

«La direcció del centre es reuneix amb els professionals sanitaris que no fan us del cotxe d’urgències, ja sigui perquè no tenen carnet, només condueixen automàtic o pendents d’homologació del carnet.

Se’ls informa de la repercussió a nivell d’organització de l’equip  a l’hora de donar assistència als domicilis urgents, recaient aquesta tasca en altres professionals».

«S’informa que la direcció s’ha assessorat amb Gerència i SAP i manifesten que  l’empresa posa a disposició dels treballadors un cotxe per realitzar els domicilis urgents i que és obligatori donar resposta aquest servei, el no compliment es podria considerar un abandonament del servei».

Hem recollit les demandes de moltes infermeres que diàriament contacten amb aquest sindicat, on exposen la situació límit que es viu en els centres d’atenció primària.

«El dia 1 de gener vaig iniciar el meu interinatge a l’EAP XXXXX i la meva funció és la d’infermera rural, ja que 3 dies a la setmana he de desplaçar-me als consultoris i els meus domicilis són tots a masies disperses pel territori. La meva ràtio es de població bastant envellida i això fa que poca gent vingui al consultori i hagi d’anar a les masies un cop a la setmana o cada 15dies. No tenen contemplat que el vehicle que te el centre el pugui fer servir i faig us del meu cotxe, el que implica camins de masies. El vehicle que te el centre el tenen al centre per les urgències que puguin sorgir».

«Som un equip actualment amb 4 infermers i una gestora de casos sense vehicle per fer domicilis. Tampoc tenen vehicle medicina de domiciliaria.

Hem demanat un vehicle, tan sols un per compartir si cal amb medicina, com tenen en altres CAP’s de la nostre ciutat i ens estem trobant molts problemes. He llegit alguna cosa que s’ha de fer una enquesta… bueno suposu que ho esteu treballant però ho volia posar de manifest per a que tinguéssiu informació des d’abaix.

Fins i tot un superior ens ha enviat un email dient-nos que només haurien de tenir cotxe els CAP’s rurals, si som urbà no ens pertany vehicle, i a més que hauríem de deixar de percebre el complement que ens paguen de desplaçament i així amb aquests diner posar dotació de vehicles al CAP, això firmat per un adjunt de direcció de la GT XXX XXXX

Gràcies per endavant»

«He estado hablando con las compañeras escolares de las otras ABS y coincidimos en que, no sólo es el hecho de la gasolina que gastamos, sino que también hay que tener en cuenta el kilometraje extra que sufre nuestro vehículo particular por un tema laboral y los riesgos de estar haciendo un uso profesional de un coche particular (a nivel de seguros, accidentes, material que llevamos en el coche, vacunas, etc.).

He hecho un cálculo en base a la última vez que fui a vacunar a 6º y, en valor de vacunas, transporté en mi coche más de 6870€ que en caso de accidente mi seguro no lo cubriría. De hecho, técnicamente, tampoco estarían obligados a pagarme los desperfectos de mi coche pese a tenerlo a todo riesgo ya que estaba haciendo un uso profesional del mismo».

Infermeres de Catalunya estem treballant aquesta problemàtica a les reunions bimensuals que mantenim amb les gerències de l’ICS i del SISCAT, reunions pactades en l’acord de sortida de la vaga d’infermeres.

Segons les Gerències, estan fent l’estudi de les necessitats de flota de vehicles dels centres per garantir la cartera de serveis a la ciutadania, però ens informen que és un procés lent. Mentrestant, les Direccions dels centres continuen pressionant les infermeres de forma descontrolada i amenaçant amb sancions.

Per aquest motiu, Infermeres de Catalunya està treballant amb els serveis jurídics les accions legals a dur a terme per aturar aquest despropòsit i que sigui la justícia qui decideixi si les infermeres s’han de posar a disposició de l’administració pública i les entitats proveïdores del sistema de salut de Catalunya els seus béns privats per garantir l’atenció a la ciutadania.