Infermeres de Catalunya ens hem dirigit a la Gerent de Cures Infermeres del Servei Català de la Salut, Carme Planas, exposant el posicionament d’aquest sindicat sobre el sistema de DPO (Direcció per Objectius).

En els darrers mesos a moltes professionals se’ls hi ha estat fent arribar un document de DPO en què les infermeres observem incoherències en referència a les nostres tasques reals.

Primer de tot cal dir que des d’Infermeres de Catalunya ens oposem al sistema de DPO i que creiem que aquest concepte retributiu hauria d’estar contemplat dins la nòmina de les professionals i pagat totalment a tothom.

Veiem poc coherent que a mitjans de l’any en curs se’ns presentin els objectius i el full de ruta a assolir durant aquest termini perquè aquesta demora en la previsió impacta negativament en la planificació dels nostres esforços i estratègia a seguir.

A més, si ens creiem que treballem en un sistema de salut centrat en la persona i amb la persona, no entenem l’enfocament d’alguns indicadors que poden vulnerar el dret d’autonomia a decidir de la persona.

La nostra funció com a professionals de la salut és assessorar i acompanyar la persona perquè pugui tenir una bona salut i prevenir les malalties mitjançant els cribratges i programes de salut vigents a l’abast, però un bon control d’una malaltia també depèn de la mateixa persona igual que decidir posar-se o no una vacuna.

També entra dins la nostra tasca, dels professionals i de les organitzacions, treballar per fer del nostre sistema sanitari un sistema eficient alhora que fomentar l’autonomia, autocura i autoresponsabilitat de la ciutadania i les persones ateses.  En molts casos, la definició i avaluació de l’objectiu no es basa en si fem bé o no la nostra feina (potser per manca d’eines per poder-ho avaluar) sinó que es basa, en gran part, en la decisió de la nostra població assignada atesa.

A quin lloc queda aquesta preciosa frase de “salut centrada en la persona”? ¿A quin lloc queden l’autocura i autonomia de la persona? Potser és que encara no tenim un model prou evolucionat i madur que contempli la decisió de la persona i encara es basa en aquella sanitat paternalista en què els professionals de la salut decideixen i la persona obeeix per coacció o per por.

Volem uns objectius reals, basats en necessitats reals en la nostra població, en què se’ns valori per a aquella feina feta sense que això entri en confrontació amb la decisió de la persona.

Alhora també volem fer menció sobre com es valoren les cures que fem les infermeres i com es desenvolupa la nostra feina diària en què cada vegada es complica més el registre i augmenta la fiscalització de les nostres tasques per tal de «justificar» els recursos humans d’infermeres i la feina que fem.

Per acabar, demanem al Servei Català de la Salut que es revisi aquest mètode d’avaluació tant de les DPO com de la feina que fem les infermeres, i convidem les organitzacions responsables a treballar en un mètode d’avaluació que contempli totes les variables esmentades anteriorment perquè sigui més realista i que s’adapti a la persona atesa, primant la qualitat assistencial, eficiència i adequació de recursos perquè el sistema sanitari públic gaudeixi d’una bona salut.