Infermeres de Catalunya ens adherim a la petició de “Permís per risc laboral durant l’embaràs en temps de COVID-19 en treballadores d’atenció primària” de la plataforma Rebel·lió Primària, que agrupa a més de 80 centres d’Atenció Primària.

Justificació de la petició realitzada per Rebel·lió Primària:

Actualment, Catalunya viu una sisena onada de COVID-19 amb un augment marcat del nombre de casos, una positivitat de les proves COVID superior al 10%, més de mil ingressats als hospitals i defuncions diàries. Les treballadores sanitàries formen part dels col·lectius amb major risc de contagi¹ i, dintre d’aquestes, les treballadores de l’atenció primària han patit les conseqüències de la infecció amb major gravetat a nivell mundial² i estatal³. 

La cinquena onada a Catalunya va afectar de forma greu a les dones embarassades, amb 549 ingressos hospitalaris, 52 dels quals a la Unitat de Cures Intensives (UCI)⁴. Se sap que les dones embarassades que s’infecten de COVID-19 tenen més risc de preeclàmpsia i eclàmpsia, d’infeccions greus, d’ingrés a l’UCI i de mortalitat respecte a les dones embarassades no infectades⁵. També hi ha un augment de complicacions neonatals, un augment del risc de cesàries, de part preterme, d’infeccions en els nounats i de nounats que requereixen ingrés a l’UCI neonatal^6,7,8,9. S’ha descrit la transmissió vertical de la mare al fetus en el tercer trimestre de la gestació, en un percentatge similar al d’altres patògens que causen infeccions congènites, i no es pot descartar que n’hi hagi també al principi de la gestació, desconeixent-se’n el risc de morbimortalitat fetal¹⁰.  La descripció dels efectes sobre la gestació de la COVID-19 ha anat variant al llarg de la pandèmia, i empitjorant en les successives onades¹¹. Es coneix molt poc dels seus efectes a llarg termini en les dones gestants i els seus fills, que encara s’estan investigant¹². Per altra banda, sobre aquesta sisena onada hi plana l’amenaça de l’expansió de la variant omicron, la qual seria més contagiosa, podria evadir la resposta vacunal i no es coneix la gravetat de la seva malaltia en les dones embarassades¹³. 

A banda de l’acció de la pròpia malaltia COVID sobre la gestant i el fetus, cal afegir també l’impacte que té cada nova onada sobre la salut mental dels i les treballadores sanitàries que hi fan front¹⁴. Se sap que l’ansietat, la depressió i l’estrès poden afectar negativament a l’embaràs¹⁵ i les treballadores sanitàries embarassades durant la pandèmia l’han patit amb més intensitat¹⁶. 

Malgrat l’especial protecció que se li ha de concedir a l’embaràs pel seu valor social i per assolir la igualtat efectiva entre homes i dones, els protocols dictaminen que el permís per prevenció de riscos laborals en l’embaràs per a les treballadores d’atenció primària està establerta de forma generalitzada a la setmana 34 de gestació, excepte casos particulars, per decisió de les mútues laborals, en base a documents del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions en col·laboració amb la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia¹⁷. Aquesta decisió és arbitrària i no s’explica per què fa uns 8 anys el mateix permís era a la setmana 26, fa 2 anys era a la setmana 30 i ara és a la setmana 34. 

Hem analitzat el document “Procedimiento de actuación para los servicios de prevención de riesgos laborales frente a la exposición al SARS-Cov-2”¹⁸ del Ministerio de Sanidad, en el que creiem que es basen les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social per establir criteris per concedir el permís per risc laboral, segons el qual les treballadores sanitàries embarassades vacunades amb pauta completa haurien de seguir visitant pacients amb sospita o confirmació de COVID en qualsevol moment de la gestació.  No estem d’acord amb aquesta recomanació donat que no  està basada en l’evidència científica: no hem trobat estudis sobre la protecció de la vacuna envers les complicacions obstètriques en les dones embarassades vacunades, i es desconeix la protecció que confereixen les vacunes actuals davant la variant omicron. 

Estem vivint una pandèmia sense precedents en la qual la infecció afecta de manera més greu les dones embarassades, a les que es qualifica de col·lectiu de risc, i malgrat això els protocols de prevenció no protegeixen les treballadores embarassades de l’atenció primària. 

Sabem que a les diferents comunitats autònomes la gestió d’aquest risc és molt heterogènia, però en una petita enquesta feta a xarxes socials hem pogut constatar que la realitat catalana és la pitjor per les sanitàries embarassades. També hem detectat que en alguns casos la prestació s’ha concedit abans de l’establert per lluites individuals, com en el cas de la primera sentència judicial que reconeix el risc relacionat a la COVID d’una gestant¹⁹. Com afirma el FoCAP²⁰, les treballadores amb situació laboral precària difícilment accediran a aquest dret per tot el que implica portar a terme una defensa individual de drets laborals.  

Per tots aquests motius, DEMANEM de forma urgent:

• Concedir el permís per risc laboral a les treballadores sanitàries embarassades quan no es pugui garantir la protecció completa de la dona i el fetus. 
• Que el Ministeri de Sanitat elabori documents per la protecció efectiva de les treballadores sanitàries embarassades basats en la prudència i en l’evidència científica. 
• Que s’actualitzin els protocols i les guies de prevenció de riscos laborals per a totes les treballadores embarassades atenent a la situació de pandèmia per SARS-CoV2 per part de les mútues i serveis de prevenció de riscos laborals.