Aquest 9 de novembre ha entrat en vigor la instrucció 07/2020 “Aprovació de mesures especials en matèria de règim de personal amb motiu de la situació excepcional d’emergència sanitària provocada per la COVID- 19 per part de les entitats del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT)”

El Servei Català de la Salut ha dictat una nova instrucció de la vergonya. Una nova instrucció que torna a posar tot el pes i tota la responsabilitat de l’assistència a la ciutadania sobre les esquenes, ja cansades, dels professionals de la salut.

Davant un sistema de salut tocat per anys de retallades i per una primera onada de la pandèmia de la COVID-19, el Sr. Adrià Comella, Director del Servei Català de la Salut, torna a signar un document per tal de “gratificar” i “agrair” als professionals tot el que han fet, estan fent i hauran de tornar a fer durant aquesta segona onada de la dura pandèmia.

Un agraïment en forma de retallada de drets laborals, suspensió de vacances i permisos, alteració dels horaris de treball i els descansos establerts i la possibilitat de poder obligar els professionals a fer hores extraordinàries sense cap límit. Vaja, el que en èpoques passades en dèiem “explotació laboral” però que ara s’emmascara sota el nom “vetllar per l’assistència a la ciutadania”.

I qui vetlla pels professionals? Qui vetlla perquè els professionals puguin seguir treballant amb les millors condicions laborals possibles? Qui vetlla perquè els professionals puguin conciliar la seva vida laboral i familiar (un dret que tenim igual que la resta de la població)?

Els professionals de la salut com la base del sistema de salut de Catalunya. Esgotanr-nos, cansanr-nos i sotmetre’ns encara mes, tan sols farà que arribi un moment en el qual en direm prou. En el que farem un crit de desesperació i ja no podrem donar més. Aleshores, qui cuidarà a la ciutadania? Els polítics? Ho dubtem.

Una manca total de previsió

Tal com diu el text justificatiu de la instrucció “es considera que, en el nou context d’emergència sanitària provocada per la COVID-19, cal garantir el manteniment de l’assistència sanitària no relacionada amb la COVID-19, de forma efectiva i amb els recursos humans disponibles i, a la vegada, cal poder disposar dels professionals sanitaris per a l’activitat urgent i inajornable amb motiu de les necessitats d’atenció sanitària derivades de la situació d’emergència sanitària provocada per la COVID-19.”

Bàsicament, justifica que, donat que seguim en pandèmia i no hem fet res per arreglar els problemes de dotació de personal, ni hem fet res per a millorar les seves condicions laborals ni econòmiques, els haurem d’obligar a treballar encara més intensament perquè si o si, hem de seguir atenent a la població. I l’estat d’alarma ens dóna via lliure per trepitjar tants drets com vulguem.

La instrucció indica unes actuacions que han de dur a terme els centres de la xarxa SISCAT per la “protecció” de la salut dels seus professionals. Però es que el paper, no sempre ho aguanta tot. I més quan coneixem la realitat diària.

“Desplegar un pla d’actuació que reculli els mecanismes de suport emocional i de gestió de la salut emocional i l’estrès agut, adreçat als professionals dels centres sanitaris, amb la finalitat de protegir adequadament el personal dels riscos que la pandèmia provoca per a la seva salut i seguretat”.

Podem esperar el mateix que a la primera onada? Un suport emocional i de gestió de la salut emocional totalment inexistent. Han estat, i ho tornaran a ser de nou, els mateixos professionals i els equips d’atenció els que hauran d’autogestionar la seva salut emocional i canalitzar el seu estrès a través d’atenció psicològica privada o amb els seus companys, familiars o amics. Un sistema que no ha cuidat, ni cuida, ni sembla que vulgui cuidar mai als seus professionals. I molts menys, en temps de pandèmia, quan se’ns retallen tots els nostres drets per poder descansar i conciliar la nostra vida laboral i personal.

“Adequar els espais i les àrees assistencials dels centres de treball i aquells que siguin d’ús comú a les mesures preventives necessàries en relació amb la COVID-19 i vetllar pel bon estat de les instal·lacions per tal de garantir el treball dels professionals en un entorn organitzat i segur”

Seguim amb espais desorganitzats. I els pocs que ho estan, ha estat gràcies al treball en equip i l’autogestió dels mateixos professionals dels centres, que han hagut de reestructurar ells mateixos els espais i els fluxos d’atenció. Continuem amb una manifesta ineficàcia del Departament de Salut per poder donar seguretat als professionals i als usuaris en els centres d’Atenció Primària.

El mateix passa amb els professionals del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) que disposen de bases petites i insalubres, que no reuneixen les condicions necessàries per oferir la seguretat de distanciament entre els professionals durant els descansos o les hores de menjar. En altres casos, com les ambulàncies de SVB (servei subcontractat), que ni tan sols disposen de bases pel que han de romandre a l’interior de l’ambulància durant tota la guàrdia.

Una situació molt dura que hem viscut i que tornarem a viure de nou, on les persones no han pogut estar acompanyades dels seus familiars, inclús, en els darrers moments de la seva vida. Una situació que els professionals han intentat pal·liar amb el seu esforç personal, intentant posar en contacte usuaris i familiars fent ús dels seus telèfons mòbils o amb qualsevol mitjà que han tingut al seu abast. No podem permetre que això torni a passar. Els nostres usuaris no poden patir sols ni, molt menys, morir sols. Cal adequar els espais perquè això no torni a passar.

“Disposar d’equips de protecció individual (EPI) suficients a tots els centres sanitaris, d’acord amb els protocols dictats per les autoritats competents”

Seguim igual que a la primera onada. A molts centres d’Atenció Primària, continuen sense disposar de vehicle d’empresa per a desplaçar-se per a fer els domicilis, havent d’utilitzar els vehicles personals amb el risc que això comporta pels mateixos professionals I les seves famílies.”

Molts centres, tant d’Atenció Primària així com centres hospitalaris (tant públics com concertats), centres residencials i sociosanitaris, a més d’algunes unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques, segueixen sense disposar del material EPI necessari. Haver de mantenir una mascareta FFP2 durant una setmana, NO és disposar de material EPI. Haver de netejar dins l’ambulància la granota EPI i així utilitzar-lo durant dies i dies, NO és disposar de material EPI adequat.

Tan sols cal anar a visitar algunes residències de Catalunya per comprovar el poc i escàs material EPI de què disposen, havent de fer un ús perllongat del material, més enllà del que recomanen els fabricants.

Per tot això, i donat que la capacitat de resistir dels professionals a aquesta situació està arribant a un límit de no retorn, hem enviat una carta al Sr. Adrià Comella demanant que retiri immediatament aquesta instrucció i vetlli perquè els drets laborals dels professionals del sistema de salut no es vegin menystinguts per la seva manca d’inversió ni previsió.

Li demanem que busquin solucions a la manca d’infermeres i de professionals de la salut en general. Començant per cuidar millor als que tenen i fent una crida als que han marxat o han abandonat l’exercici professional, millorant les condicions professionals, socials i laborals, i amb uns sous molt més dignes dels que ara tenim.

Li demanem que deixin d’invertir milions i milions d’euros en empreses privades en lloc de dotar dels recursos necessaris al sistema públic de salut.

Tot al contrari del que creuen els dirigents, cal cuidar als que cuiden. No asfixiar-los fins a l’extenuació, perquè si cauen, no hi haurà ningú per cuidar als que han de ser cuidats.

Aquesta ha estat la darrera decisió d’un Departament de Salut que ha gestionat de forma nefasta aquesta pandèmia (tard i malament) i que no té cap consideració vers als seus treballadors i treballadores. Fet que ens avoca a la necessitat de dur a terme una vaga indefinida del sector sanitari.