El 17 de juliol es va publicar al BOE núm. 169 l’augment del preu per quilòmetre en la utilització del vehicle propi com a despesa de transport, que segons l’acord de la disposició transitòria quarta del III Conveni SISCAT diu que “La compensació econòmica establerta a l’article 37 del Conveni per a la utilització del vehicle propi, s’incrementarà automàticament quan la normativa actualitzi l’import fiscalment exempt, i fins al màxim establert per al personal de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.“

Infermeres de Catalunya mostrem el nostre malestar davant la promoció de l’ús del vehicle propi com a mitjà de treball. Aquest acord està reflectit en el III Conveni SISCAT i el van signar els sindicats majoritaris en perjudici de totes les infermeres.

Nosaltres reclamem l’obligació de l’ocupador (empresa), de posar a disposició dels treballadors un vehicle perquè puguin prestar el servei amb dispersió territorial, fet que està contemplat en la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (Llei 31/1995). També en la Sentència del Tribunal Suprem de data 14 de juliol de 2015 on es reconeix el dret del treballador a disposar d’un mitjà de transport proporcionat per l’ocupador per a evitar riscos laborals, com pot ser el cas dels desplaçaments per carretera.

Cal recordar que un Conveni Col·lectiu té un rang inferior al d’una Llei i, per tant, no pot regular en contra d’aquesta.

En aquest sentit, considerem que l’empresa ha de complir amb les obligacions establertes per aquestes sentències i posar a la disposició dels treballadors que prestin serveis amb dispersió geogràfica, un vehicle amb la finalitat de garantir la seva seguretat i protegir la seva salut.

Però no m’estan pagant el plus de dispersió territorial perquè utilitzi el meu vehicle personal?

Infermeres de Catalunya entenem que el complement de dispersió territorial, tal com ja han indicat diferents sentències prèvies de jutjats del Contenciós Administratiu de diferents comunitats autònomes, no compensa l’ús del vehicle personal sinó el fet que els professionals hagin de tenir disponibilitat per sortir del seu espai físic de treball i desplaçar-se per dur a terme la seva feina (els usuaris estan dispersos pel territori). Per això entenem que l’article 33.1.4 del III Conveni SISCAT és il·legal quan assumeix que el treballador ha de posar un bé privat a disposició de l’empresa:

” L’import establert compensa tant la dispersió territorial com les despeses que se’n deriven per al personal per, en el seu cas, ús de vehicle propi per a realitzar els desplaçaments des del centre d’atenció primària als domicilis dels pacients. “

A més, de l’article 37, on s’especifica:

” En el supòsit d’utilització de vehicle propi, se’ls compensarà a raó de 0,19 €/km, quantitat dins la qual queden incloses totes les despeses, fins i tot l’amortització del vehicle. “

No entenem com els sindicats han pogut signar un article com aquest, incloent-hi aquests textos, on es dona capacitat a l’empresa a requisar un bé privat dels treballadors per posar-lo a la seva disposició, òbviament, de forma totalment il·legal segons el nostre criteri.

Infermeres de Catalunya seguirem treballant per vetllar per la nostra seguretat i la de les nostres companyes i companys i lluitem per defensar que és l’empresa qui ha d’adoptar mesures per a garantir la seguretat i salut dels treballadors en l’acompliment de les seves funcions, entre les quals es troba l’obligació de facilitar als treballadors els mitjans necessaris per a evitar riscos laborals, incloent-hi el transport.