Ja han transcorregut els primers dies de mobilitzacions programades per part del nostre sindicat i en fem el primer balanç.

Històricament, la visibilització del col·lectiu ha estat complicada fora dels centres de treball, ja que les convocatòries de concentracions i manifestacions venen marcades per uns serveis mínims que, en moltes ocasions, ja són els professionals que hi ha treballant dia a dia. Donat aquest antecedent, i després d’haver realitzat tres concentracions en una mateixa setmana amb una afluència de 4.000 persones dimarts a Plaça Catalunya, 2.000 davant el Parlament el dimecres i fregant els 8.000 divendres a la Diagonal de Barcelona, podem dir amb certesa que, com a sindicat, estem enormement satisfetes de la participació en aquestes mobilitzacions.

Agraïm, una vegada més, a totes i cada una de les companyes que estan participant aquests dies, ja sigui amb l’assistència a les trobades, prestant serveis mínims, donant suport a xarxes o aportant idees per donar més ressò a les nostres reivindicacions. Aquesta feina de formigueta, la que no es veu, però que sempre hi és, caracteritza la nostra professió.

La gran manifestació infermera del divendres 15 de desembre ha estat un acte de reivindicació sense precedents amb gran diversitat de generacions i infermeres d’arreu del territori que ha omplert la diagonal de somriures, esperança i ganes de canvi. La unió del sentiment davant la necessitat urgent de dotar d’eines la nostra professió per a exercir-la amb seguretat i dignitat, eixia de cada un dels càntics que han sonat.

A primera hora vam rebre com una gerra d’aigua freda la roda de premsa del conseller de Salut amb les seves valoracions, però com a sindicat veiem la necessitat de treballar conjuntament amb ell i el seu equip per abordar les nostres reivindicacions. Reivindicacions que tenen per objectiu la millora de la professió i les condicions laborals de les infermeres catalanes.

La participació de societats científiques i col·legis professionals en el desenvolupament de la professió és imprescindible, així com la veu de les infermeres que hi som dia a dia.

Restem a l’espera d’aquest espai de diàleg que ha mencionat el Sr. Balcells per a poder aportar i construir millores per a les infermeres i infermeres que treballem a Catalunya.