El sindicat hem recorregut en empara davant del Tribunal Constitucional després que el Tribunal Suprem avalés recentment la decisió en la qual el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), davant d’una convocatòria de vaga laboral el 2021, va establir els serveis mínims en el 100% de la plantilla. Considerem que s’ha vulnerat el dret fonamental a la vaga (article 28 CE) i que el Constitucional ha d’aclarir si una interpretació restrictiva del dret fonamental, que s’aparta de la doctrina pròpia, és admissible.

Davant la convocatòria de vaga, l’autoritat governativa va establir, a l’ordre de serveis mínims, que, en un sector essencial com és el sanitari, s’havia de garantir el “normal funcionament” del servei. Això va ser interpretat per l’empresa en el sentit que es podia establir uns serveis mínims que obliguessin a treballar tota la plantilla.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar la raó a Infermeres de Catalunya i va obligar el SEM a pagar 6.251 euros. Després del recurs de cassació de l’empresa, el Tribunal Suprem, en canvi, en la sentència 417/2023, va absoldre aquesta de les pretensions formulades en contra i va considerar que no s’havia vulnerat el dret a la vaga. L’alt tribunal va considerar que no es pot condemnar l’ocupador que simplement “va complir amb l’ordre de l’autoritat governativa que no va ser impugnada judicialment”.

L’advocat d’Infermeres de Catalunya, Ramon Alexandre Salvat Seoane, assenyala que aquesta doctrina s’aparta de la del Constitucional “constituint un gir doctrinal rellevant fruit d’una interpretació restrictiva per al dret fonamental a la lliça, el dret fonamental a la vaga”. Així, la doctrina jurisprudencial requeria una interpretació compatible entre dret a la vaga i els serveis mínims establerts i ara el Suprem entén que, davant l’absència d’impugnació de l’ordre de serveis mínims, cal interpretar com a admissible un establiment de serveis mínims del 100 % dels cridats a la vaga.

El text del recurs d’empara contempla la seva especial transcendència constitucional, tenint en compte el cop de timó que el Suprem dona a la seva doctrina, quan sorpresivament se li permet a l’empresa una organització dels serveis mínims que el TC ha estat considerant vulneradora de drets fonamentals el que entranya un efecte social i econòmic de caràcter general indubtable, ja que estableix traves i requisits processals addicionals a la protecció del dret fonamental de vaga, és a dir, sembla que s’exigeixi la prèvia impugnació judicial de l’ordre de serveis mínims.

D’aquesta manera, el recurs es presenta perquè el Constitucional decideixi si hi ha o no un requisit processal previ indispensable (la impugnació de l’ordre de serveis mínims) per poder impugnar davant de la jurisdicció social la determinació serveis mínims del 100%; si l’empresa ha de quedar vinculada per la doctrina TC al respecte dret vaga o simplement ajustar-se a l’ordre i si el “normal funcionament permet una interpretació compatible amb el dret a la vaga”, generant un marc de seguretat jurídica.

El recurs pretén anul·lar la sentència i desestimar el recurs de cassació interposat pel SEM. Així, entén que cal declarar vulnerat el dret a la vaga i mantenir la condemna a l’empresa per vulneració drets fonamentals.