Un dia qualsevol, de guàrdia no pares de veure positius, positius, positius…, i sembla que tornarem novament a haver de reestructurar l’atenció i per l’allau de demanda que desbordarà hospitals i l’atenció primària que haurà de prioritzar atendre sols urgències i malalts de COVID-19 i ja hi tornarem a ser: aturada quedarà tota l’activitat de seguiment de malalts crònics, proves i visites diagnòstiques… i els ciutadans ens veurem obligats a buscar-nos alternatives contractant sanitat privada (els que s’ho poden permetre), que és la que acaba donant resposta a allò que no dona la sanitat pública.
Molts pensareu que això no és cosa vostra i nosaltres us diem que sí, és cosa de tots defensar la sanitat pública, ja que si no defensem aquest bé tan preuat entre tots, promovem que els ciutadans contractin assegurances privades i qui sap si en un futur això servirà de precedent per retallar en sanitat. Qui contracteu i utilitzeu la sanitat privada podeu pensar que per a vosaltres no és un problema, “com jo pago la mútua...”, “quan tinc un problema vaig a la privada i ja està” i és un raonament lògic, però la nostra reflexió va més enllà de cada elecció personal, que és ben lliure, només faltaria!
Les persones tendim a no valorar allò que no ens costa esforç i tot allò de què podem gaudir de forma gratuïta, tendim a menysprear-ho i no valorar-ho. Moltes vegades observem que hi ha persones que confien més en el seu professional de referència “de la privada” que amb el professional de referència d’atenció primària o del seu hospital “de la pública”… i això, per què passa, encara que moltes vegades el criteri clínic sigui el mateix? Perquè la sanitat pública està garantida i no els hi costa diners/esforç i la quota mensual de l’assegurança privada sí i sempre tendim a valorar més allò que “ens costa més”. La sanitat privada, si ens la podem pagar, té molts avantatges pel que fa a llistes d’espera, rapidesa de les proves…, i de vegades, pel nostre gust, és condescendent en excés (no oblidem que depenen de què els assegurats estiguem ben satisfets i si cal donar-nos la raó, se’ns dona i nosaltres ben contents)… però també té moltes mancances.
El tema que ens ocupa no és ni menystenir uns professionals o altres perquè bons professionals hi ha a tot arreu però si us plau, pensem en això últim que us diem: no deixem que ens prenguin la sanitat pública i lluitem perquè les institucions públiques contractin una bona dotació de professionals ben preparats, bones instal·lacions i màquines d’última generació, ja que el dia que tinguem una urgència, de les de veritat, serà la sanitat pública qui vindrà a buscar-nos amb l’ambulància del sistema d’emergències mèdiques i esperarem que els professionals siguin els millor preparats i amb el millor material, perquè d’això ens dependrà la vida…
Quan el teu fill s’estigui ofegant i no pugui respirar, serà l’equip d’atenció primària més proper a qui acudiràs i voldrem que estiguin ben preparats per salvar-li la vida…
Quan la teva mare necessiti una cura a domicili o una atenció de final de vida, serà l’equip d’atenció primària i/o de PADES ( Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport) qui us acompanyarà en el procés i en farà seguiment…
Reflexionem si us plau, necessitem els millors professionals, les millors instal·lacions i la maquinària més moderna per tenir una sanitat pública competent i que pugui donar resposta a les necessitats dels ciutadans, a les nostres necessitats, no ens la deixem perdre, ÉS COSA DE TOTS LLUITAR-LA I CUIDAR-LA.
