En relació amb l’article publicat a El Periódico el divendres, 26 de juny i titulat “Morfina cada ocho horas: las instrucciones para sedar a los ancianos moribundos no hospitalizables“, des d’Infermeres de Catalunya volem fer diferents clarificacions sobre els fets exposats a l’article.

Primer, presenta a la persona que dóna testimoni com a infermera per al final de l’article dir que és Tècnic en Cures Auxiliars d’Infermeria (TCAI). Una TCAI no té competències legals per administrar medicació, i molt menys controlar bombes de perfusió als domicilis.

Afirma textualment “no queríamos que nos tocara ir a sedar a abuelitos a casa“. Una TCAI no pot anar a cap domicili a administrar medicació encara que sigui sota indicació d’un altre professional.

A l’article es planteja la sedació a domicili com una pràctica realitzada exclusivament durant la pandèmia per la SARS-CoV-19 i davant la saturació dels hospitals. Les persones tenen dret a morir en el seu domicili rebent tractament de control de simptomatologia i confort, és una pràctica habitual que es realitza quan les persones estan en fase pal·liativa, és a dir, que sanitàriament es valora que qualsevol tractament que es pugui oferir a la persona no servirà per aconseguir la curació i pot suposar un patiment afegit.

Aquest tractament serveix per alleugerir el patiment d’algun dels símptomes en el procés final de vida com poden ser el dolor, la dificultat per respirar o la sensació d’ofec. Es realitza tant a l’àmbit hospitalari, com domiciliari, considerant les residències geriàtriques com a domicili de la persona, i sempre respectant les decisions tant de les mateixes persones com de la família, intentant en tot moment que el procés final de vida es realitzi al lloc d’elecció d’aquest i d’aquesta forma seguir les últimes voluntats de la persona.

Durant la pandèmia de la COVID-19, els criteris de derivació a hospital han sigut els mateixos que sempre s’han seguit, basats en un codi deontològic professional, evitant l’acarnissament terapèutic i afavorint el confort de les persones.

Creiem que aquest article dóna una visió esbiaixada de les actuacions que realitzen les infermeres i donen una informació molt poc realista tant de l’atenció sanitària proporcionada per les infermeres durant la pandèmia de la COVID-19 com de l’atenció que hem donat i continuarem donant fora de la pandèmia.

Considerem aquestes declaracions, “interpretacions personals” fruit del desconeixement i alhora poc encertades, de l’assistència de les infermeres i metges en els moments finals de la vida d’una persona, amb l’interès de poder fer articles sensacionalistes i alarmistes.